El barri on visc jo

Tothom sap que durant el mes d’agost l’activitat laboral a tots els nivells es redueix al mínim. Aquest es un fet al que tots plegats ens em acostumat i acceptem encara que sigui malament. Comerços, industries i restaurants aprofiten per fer unes merescudes vacances, no seré jo qui els negui aquest dret, però, cal parar tota l’activitat económica?.

Si, he vist per el carrer, uns guàrdies amb bicicleta i uns vigilants cívics rondant per els carrers de l’Hospitalet, però també he vist una acumulació d’escombreries fora dels containers als carrers, unes aceres brutes, unes zones enjardinades plenes de papers, de bosses i de capsetes de cigarretes, aquests fets em fan pensar que son deguts a que molt del personal encarregat de la neteja dels carrers, dels jardins i de les aceres, en aquests moments estan de merescudes vacances, i com a la Ciutat, molts dels seus ciutadans estan a fora, molt possiblement els caps pensants i responsables de mantenir la ciutat en condicions òptimes de neteja i pulcritud, es pensen que es pot baixar la guàrdia, personalment, crec que no deuria de ser així, però la veritat es que hi ha zones, on veritablement fa fàstic passar-hi, i si bé diu poc del civisme dels veïns, diu encara menys dels qui han de fer mantindre les zones en un estat en condicions.

Aquest és un fet constatat i la veritat sap greu que passi.

El que si es cert, i també es un fet constatable, es que no es cuiden totes les zones per un igual, m’explicaré, a la zona de la Granvia, especialment la zona enjardinada des de Plaça d’Europa, fins al final de les zones enjardinades al Gornal, acostuma a haver-hi un desplegament de jardiners impressionant, el mateix passa a la zona de Pedrosa.

Un que ja te una edat, al veure aquests desplegaments en aquestes zones, recorda el temps de mili, quan venia algun oficial d’alta graduació, tot es posava potes enlaire, o antigament, recordo també quan els caps de setmana agafava el tren per tornar a casa, desprès d’haver estat cinc dies lluny de la família estudiant, com llençols, matalassos i el que fes falta, es capgirava tot, per deixar la casa com una “patena”. Cal potser posar l’exemple de “Bienvenido Mr. Marshall”?.

Possiblement sigui el més adient, l’ imatge de la Ciutat es reflecteix a la zona de la Granvia, cal tenir-la neta i arreglada, es la zona que es veu, m’entres tant els ciutadans, els que paguem els impostos, els que vivim a l’interior, els que sofrim la manca de neteja, ens veiem obligats a esperar que arribi el mes de setembre perquè la Ciutat torni a tenir un altre caire (això si, unes zones més que d’altres), però a la fi un altre caire.

Al barri on visc jo, avocat de fa anys a obres rere obres, els pocs jardins que han deixat, les aceres, les placetes, els voltants dels containers d’escombreries, la porqueria s’acumula i ningú fa res per solucionar-ho, es clar els cotxes no veuen més enllà de la Granvia.

Al barri on visc jo, la Guàrdia urbana es passeja poc i quan ho fa no mira que hi ha bicicletes del Bicing, carros de gran superfície i gent pelant cables gruixuts al mig del carrer, o traient motors de neveres o cablejat de petit electrodomèstic, es clar els cotxes que passen per la Granvia, això no ho veuen.

Al barri on visc jo, cada dos dies hi ha baralles, es ven droga, es juga a pilota en zones on hi ha rètols que ho prohibeixen, els propietaris de gossos els treuen al carrer perquè defequin sense problemes els seus nobles amics i no recullen els excrements, però es clar els cotxes que passen per la Granvia això no ho veuen.

Al barri on visc jo, aquests guàrdies en bicicleta, aquests vigilants cívics, venen de tant en tant, no passen d’una zona molt petita i se’n van, possiblement així els i han ordenat.

Al barri on visc jo, ens separa d’un altre barri la via del tren, en aquest altre barri, tenen poliesportiu, unes zones enjardinades molt boniques i cuidades, tenen una biblioteca, centre de dia i residència assistida, s’ho mereixen, però al barri on visc jo, ens han pres els jardins, ens han tallat arbres, les rates conviuen amb nosaltres i puc assegurar-vos que son grans com conills, a la fi el barri on visc jo, sols tenim el poc que teníem de fa molts anys enrere.

Serà que el barri on visc jo, se’ns considera un ghetto, una reserva india, som diferents als demes ciutadans de la Ciutat?. Si mirem la memòria presentada a Europa per la concessió del Pla Urban i les consideracions que moltes vegades ha fet la Presidenta d’una entitat que en coordina d’altres dins del barri, el barri on visc jo, es un barri amb grans problemes socials, d’analfabetisme, de moltes coses més, i això no es així. El barri on jo visc i del quan em sento molt orgullós, ens han fet servir de conillets d’índies per mendicar diners a Europa, per així estalviar-se’ls , però al barri on jo visc, a part d’obligacions, tenim drets, i aquests ens els trepitgen i a través de gent propera a qui mana, ens tapen i ens enganyen les mancances.

Sols ha fet falta el mes d’agost, perquè el meu barri estigués més brut que d’altres mesos i perquè la Guàrdia Urbana se le vegi passar el pont amb bicicleta, gairebé mai a peu i per entre mig dels blocs, zones amb llambordes i aceres properes.

Si us plau si algun director de cinema vol fer la segona part de “Bienvenido Mr. Marshall”, ja ho sap, per l’argument pot llegir-se la memòria del Pla Urban, les manifestacions a premsa, (controlada per els qui manen, evidentment), de la Sra. Presidenta d’aquesta coordinadora que es deixa coordinar per l’equip de govern. Els cotxes no hi ha problemes, passen per la Granvia, sol caldrà posar senyals de prohibició perquè tinguin que entrar al barri on visc jo, el que passa es que no som com diu la memòria, som persones com qualsevol d’altres veïns tots de l’Hospitalet, el que passa és que crec que ens fan servir de conillets d’índies, ja tenen qui els pari els cops, la Sra. Presidenta que coordina i que es deixa coordinar.

josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat

El tracte que reben els veïns del Gornal per part de l'equip de govern de l'Hospitalet

Algú m’hauria d’explicar que passa al Gornal, durant el mes de novembre del 2009, l’Ajuntament de la Ciutat, sense encomanar-se a ningú, va reconvertir els espais verds malmesos del barri, amb llambordes, imagino que això va representar una quantitat de diners importants ja que varen ser moltes les zones on es va treure l’enjardinament mal cuidat per pedres, (per cert vaig demanar per escrit al regidor del Districte VI, Sr. García Mompel, el perquè d’aquesta actuació i a compte de quina partida i encara estic esperant resposta).
Doncs bé, ara durant el mes d’agost, part de les on varen posar llambordes, la tornen a aixecar, per instal•lar un sistema de rec a les poques zones enjardinades que queden.

Pregunto, no hagués estat molt més intel•ligent fer-ho tot a la vegada i acabar d’un cop per totes, evidentment la paraula “intel•ligent” en aquest cas, sols fa referència al fet d’aixecar i posar llambordes, ja que el treure jardins no es pot pas considerar en cap cas un fet d’intel•ligència, si no més aviat un menyspreu pels veïns i un estalvi per les arques municipals, en detriment d’espais verds, i aquí no s’acaba pas la cosa, perquè aquestes llambordes estan tan ben posades que quan plou, moltes de les zones “dures”, es converteixen en veritables piscines.

A vegades penso si aquest equip de govern de la Ciutat fa les coses al Gornal amb un mínim d’intel•ligència o bé no para d’improvisar, o bé els importem un rabec.
No se si a d’altres barris de l’Hospitalet passa el mateix (imagino que si), però la veritat es que ja portem molts i molts anys d’ara aixeco, ara tapo, ara aixeco, ara tapo.

No es solament aquest fet, les subvencions demanades per veïns del barri per les obres del TGV, es retarden el seu cobrament, factures presentades per la seva liquidació a l’AERI per part dels veïns en el mes de desembre de l’any passat, encara no han estat abonades i m’entres l’Ajuntament fa servir aquests diners per arranjar i urbanitzar zones que correspondria fer-se’n càrrec ell. Això si en un diari de L?hospitalet de fa mesos, sortia la senyora Alcaldessa Núria Marín en un pis a Bellvitge molt allunyat de les obres del TGV veient les mil meravelles de com havia quedat, seria bo preguntar-li a la família que va ensenyar-li el pis si ja ha cobrat la subvenció i a la responsable del AERI sota quins paràmetres va fer servir perquè entres aquesta vivenda en les subvencions del Ministerio de la Vivienda.

I per si tot això fos poc, el primer conveni que va signar-se, era de 17 mil.lions d’euros, al renovar-se ja que caducava al cap d’un any (una mica més i els passa per alt la renovació), es signe per un valor de 4 mil.lions durant 4 anys, això si, d’aquests 4 mil.lions anuals, uns dos-cents trenta mil, els fan servir per despeses de personal, una quantitat important per arranjar d’urbanisme de barris que en cada contracte van canviant, i al final pels veïns sols queda aproximadament un-mil.lió i mig. A més puc garantir-vos que com tot queda a “casa”, es signa sense mirar el que és signa, a Madrid no saben que tenim un carrer anomenat Riera Blanca i un altre anomenat Martí Codolar, per ells aquests noms es fa difícil, el que és d’estranyar es que qui signa el conveni per part de l’Ajuntament no vegi aquestes errades.

A ben segur son coses de “la tercera via”, a la fi, el primer contracte amb el Ministerio de la Vivienda, va ser obra de la ara Ministre de l’exèrcit Carme Chacón.
No serà que el nostre equip de govern viu en un altre galàxia, perquè seria molt greu que no coneguessin els carrer Riera Blanca i Martí Codolar, o potser per ells no és tan greu?.

josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat