Algú m’hauria d’explicar que passa al Gornal, durant el mes de novembre del 2009, l’Ajuntament de la Ciutat, sense encomanar-se a ningú, va reconvertir els espais verds malmesos del barri, amb llambordes, imagino que això va representar una quantitat de diners importants ja que varen ser moltes les zones on es va treure l’enjardinament mal cuidat per pedres, (per cert vaig demanar per escrit al regidor del Districte VI, Sr. García Mompel, el perquè d’aquesta actuació i a compte de quina partida i encara estic esperant resposta).
Doncs bé, ara durant el mes d’agost, part de les on varen posar llambordes, la tornen a aixecar, per instal•lar un sistema de rec a les poques zones enjardinades que queden.
Pregunto, no hagués estat molt més intel•ligent fer-ho tot a la vegada i acabar d’un cop per totes, evidentment la paraula “intel•ligent” en aquest cas, sols fa referència al fet d’aixecar i posar llambordes, ja que el treure jardins no es pot pas considerar en cap cas un fet d’intel•ligència, si no més aviat un menyspreu pels veïns i un estalvi per les arques municipals, en detriment d’espais verds, i aquí no s’acaba pas la cosa, perquè aquestes llambordes estan tan ben posades que quan plou, moltes de les zones “dures”, es converteixen en veritables piscines.
A vegades penso si aquest equip de govern de la Ciutat fa les coses al Gornal amb un mínim d’intel•ligència o bé no para d’improvisar, o bé els importem un rabec.
No se si a d’altres barris de l’Hospitalet passa el mateix (imagino que si), però la veritat es que ja portem molts i molts anys d’ara aixeco, ara tapo, ara aixeco, ara tapo.
No es solament aquest fet, les subvencions demanades per veïns del barri per les obres del TGV, es retarden el seu cobrament, factures presentades per la seva liquidació a l’AERI per part dels veïns en el mes de desembre de l’any passat, encara no han estat abonades i m’entres l’Ajuntament fa servir aquests diners per arranjar i urbanitzar zones que correspondria fer-se’n càrrec ell. Això si en un diari de L?hospitalet de fa mesos, sortia la senyora Alcaldessa Núria Marín en un pis a Bellvitge molt allunyat de les obres del TGV veient les mil meravelles de com havia quedat, seria bo preguntar-li a la família que va ensenyar-li el pis si ja ha cobrat la subvenció i a la responsable del AERI sota quins paràmetres va fer servir perquè entres aquesta vivenda en les subvencions del Ministerio de la Vivienda.
I per si tot això fos poc, el primer conveni que va signar-se, era de 17 mil.lions d’euros, al renovar-se ja que caducava al cap d’un any (una mica més i els passa per alt la renovació), es signe per un valor de 4 mil.lions durant 4 anys, això si, d’aquests 4 mil.lions anuals, uns dos-cents trenta mil, els fan servir per despeses de personal, una quantitat important per arranjar d’urbanisme de barris que en cada contracte van canviant, i al final pels veïns sols queda aproximadament un-mil.lió i mig. A més puc garantir-vos que com tot queda a “casa”, es signa sense mirar el que és signa, a Madrid no saben que tenim un carrer anomenat Riera Blanca i un altre anomenat Martí Codolar, per ells aquests noms es fa difícil, el que és d’estranyar es que qui signa el conveni per part de l’Ajuntament no vegi aquestes errades.
A ben segur son coses de “la tercera via”, a la fi, el primer contracte amb el Ministerio de la Vivienda, va ser obra de la ara Ministre de l’exèrcit Carme Chacón.
No serà que el nostre equip de govern viu en un altre galàxia, perquè seria molt greu que no coneguessin els carrer Riera Blanca i Martí Codolar, o potser per ells no és tan greu?.
josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada