El barri on visc jo

Tothom sap que durant el mes d’agost l’activitat laboral a tots els nivells es redueix al mínim. Aquest es un fet al que tots plegats ens em acostumat i acceptem encara que sigui malament. Comerços, industries i restaurants aprofiten per fer unes merescudes vacances, no seré jo qui els negui aquest dret, però, cal parar tota l’activitat económica?.

Si, he vist per el carrer, uns guàrdies amb bicicleta i uns vigilants cívics rondant per els carrers de l’Hospitalet, però també he vist una acumulació d’escombreries fora dels containers als carrers, unes aceres brutes, unes zones enjardinades plenes de papers, de bosses i de capsetes de cigarretes, aquests fets em fan pensar que son deguts a que molt del personal encarregat de la neteja dels carrers, dels jardins i de les aceres, en aquests moments estan de merescudes vacances, i com a la Ciutat, molts dels seus ciutadans estan a fora, molt possiblement els caps pensants i responsables de mantenir la ciutat en condicions òptimes de neteja i pulcritud, es pensen que es pot baixar la guàrdia, personalment, crec que no deuria de ser així, però la veritat es que hi ha zones, on veritablement fa fàstic passar-hi, i si bé diu poc del civisme dels veïns, diu encara menys dels qui han de fer mantindre les zones en un estat en condicions.

Aquest és un fet constatat i la veritat sap greu que passi.

El que si es cert, i també es un fet constatable, es que no es cuiden totes les zones per un igual, m’explicaré, a la zona de la Granvia, especialment la zona enjardinada des de Plaça d’Europa, fins al final de les zones enjardinades al Gornal, acostuma a haver-hi un desplegament de jardiners impressionant, el mateix passa a la zona de Pedrosa.

Un que ja te una edat, al veure aquests desplegaments en aquestes zones, recorda el temps de mili, quan venia algun oficial d’alta graduació, tot es posava potes enlaire, o antigament, recordo també quan els caps de setmana agafava el tren per tornar a casa, desprès d’haver estat cinc dies lluny de la família estudiant, com llençols, matalassos i el que fes falta, es capgirava tot, per deixar la casa com una “patena”. Cal potser posar l’exemple de “Bienvenido Mr. Marshall”?.

Possiblement sigui el més adient, l’ imatge de la Ciutat es reflecteix a la zona de la Granvia, cal tenir-la neta i arreglada, es la zona que es veu, m’entres tant els ciutadans, els que paguem els impostos, els que vivim a l’interior, els que sofrim la manca de neteja, ens veiem obligats a esperar que arribi el mes de setembre perquè la Ciutat torni a tenir un altre caire (això si, unes zones més que d’altres), però a la fi un altre caire.

Al barri on visc jo, avocat de fa anys a obres rere obres, els pocs jardins que han deixat, les aceres, les placetes, els voltants dels containers d’escombreries, la porqueria s’acumula i ningú fa res per solucionar-ho, es clar els cotxes no veuen més enllà de la Granvia.

Al barri on visc jo, la Guàrdia urbana es passeja poc i quan ho fa no mira que hi ha bicicletes del Bicing, carros de gran superfície i gent pelant cables gruixuts al mig del carrer, o traient motors de neveres o cablejat de petit electrodomèstic, es clar els cotxes que passen per la Granvia, això no ho veuen.

Al barri on visc jo, cada dos dies hi ha baralles, es ven droga, es juga a pilota en zones on hi ha rètols que ho prohibeixen, els propietaris de gossos els treuen al carrer perquè defequin sense problemes els seus nobles amics i no recullen els excrements, però es clar els cotxes que passen per la Granvia això no ho veuen.

Al barri on visc jo, aquests guàrdies en bicicleta, aquests vigilants cívics, venen de tant en tant, no passen d’una zona molt petita i se’n van, possiblement així els i han ordenat.

Al barri on visc jo, ens separa d’un altre barri la via del tren, en aquest altre barri, tenen poliesportiu, unes zones enjardinades molt boniques i cuidades, tenen una biblioteca, centre de dia i residència assistida, s’ho mereixen, però al barri on visc jo, ens han pres els jardins, ens han tallat arbres, les rates conviuen amb nosaltres i puc assegurar-vos que son grans com conills, a la fi el barri on visc jo, sols tenim el poc que teníem de fa molts anys enrere.

Serà que el barri on visc jo, se’ns considera un ghetto, una reserva india, som diferents als demes ciutadans de la Ciutat?. Si mirem la memòria presentada a Europa per la concessió del Pla Urban i les consideracions que moltes vegades ha fet la Presidenta d’una entitat que en coordina d’altres dins del barri, el barri on visc jo, es un barri amb grans problemes socials, d’analfabetisme, de moltes coses més, i això no es així. El barri on jo visc i del quan em sento molt orgullós, ens han fet servir de conillets d’índies per mendicar diners a Europa, per així estalviar-se’ls , però al barri on jo visc, a part d’obligacions, tenim drets, i aquests ens els trepitgen i a través de gent propera a qui mana, ens tapen i ens enganyen les mancances.

Sols ha fet falta el mes d’agost, perquè el meu barri estigués més brut que d’altres mesos i perquè la Guàrdia Urbana se le vegi passar el pont amb bicicleta, gairebé mai a peu i per entre mig dels blocs, zones amb llambordes i aceres properes.

Si us plau si algun director de cinema vol fer la segona part de “Bienvenido Mr. Marshall”, ja ho sap, per l’argument pot llegir-se la memòria del Pla Urban, les manifestacions a premsa, (controlada per els qui manen, evidentment), de la Sra. Presidenta d’aquesta coordinadora que es deixa coordinar per l’equip de govern. Els cotxes no hi ha problemes, passen per la Granvia, sol caldrà posar senyals de prohibició perquè tinguin que entrar al barri on visc jo, el que passa es que no som com diu la memòria, som persones com qualsevol d’altres veïns tots de l’Hospitalet, el que passa és que crec que ens fan servir de conillets d’índies, ja tenen qui els pari els cops, la Sra. Presidenta que coordina i que es deixa coordinar.

josep anguera i sáez
blog: http://josep.anguera.cat